La informació no és millor, ni més verídica quant més extensa, ja que, amb sols una frase pots transmetre moltes idees, coneixements i, fins i tot, emocions. No és precís fer un discurs honorable i romàntic per a demostrar, per exemple, el teu amor cap a algú. Sovint, un simple “t'estimo”, és el que simplement vol sentir una persona. ¿a què m'estic referint amb tot açò? Doncs a Twitter, i en concret a la limitació que aquest ens dóna per escriure.
Així, jo hem pregunte: per què només 140 caràcters? Doncs perquè no ens fa falta més espai. De fet, a una entrevista que li feren al creador de Twitter, Jack Dorsey, aquest va respondre així a aquesta mateixa pregunta: «Crec en la creativitat a través de la limitacions. Quan et restringeixen a pocs caràcters, fas alguna cosa més manejable, la comunicació es fa més compromesa. Açò millora la agilitat i la qualitat de la comunicació, perquè no és pomposa, abstracta». Estic totalment d'acord amb ell, encara que molt sovint jo mateixa m'estenc massa en els meus escrits. Pense que la brevetat és un don, que poques persones posseeixen.
A més a més, quan més breus són els missatges o “tweets”, més atrauen, només és necessari donar una petita pinzellada que siga atraient. A partir d'aquest moment el tweet pot viatjar per tot arreu. Ací, jo em torne a preguntar: fins on poden arribar els tweets?, fins on arriba el que nosaltres sabem o hem descobert? Fa por imaginar-ho però la realitat és que un tweet pot ser “retweettejat” (si es que existeix aquesta paraula) milers de cops. Pot ser vist per milions d'internautes.
Acabe amb una anècdota, ahir li vaig dit al meu germà si tenia Twitter i em va contestar: però això no és per a famosos? Li vaig dir que no, que era per a tothom. Cal que diga que ell acaba de començar el M.I.R aquest any, en l'especialitat de psiquiatria. Molt intel·ligent en el seu camp però un perdut pel que fa a les noves tecnologies de la comunicació. Al meu parer, tota persona, independentment de la seua professió (metge, mestre, cuiner...), hauria de conèixer aquestes eines que poden millorar la qualitat del seu treball, i conseqüentment, els seus resultats.
Per tant, comunicar-se amb companys del mateix gremi o diferent (de tots podem aprendre), llegir opinions, valorar esdeveniments i, sobretot, aprendre del que els demés diuen sobre ells i el seu treball és, ja no recomanable, sinó necessari a hores d'ara. Amb Twitter estem tots més prop els uns dels altres, estem connectats. No podem permetre'ns el luxe de no utilitzar-lo. És de gran ajuda, no la desaprofitem.
Hace un tiempo que uso Twitter, no escribo mucho, de hecho me apunte para twittear los enlaces a las entradas de los blogs que publico. Estoy aprendiendo a gestionar contenidos organizandolos en blogs. Confieso que soy un dinosaurio tecnológico que vivio los 80 de joven con cintas de VHS que todavía uso para grabar lo que me interesa de la TV, por satélite, la TDT sencillamente no la entiendo y la he abandonado por lo que no tengo ni receptor en la Tele de mi habitación que es en donde estoy trabajando habitualmente. La única que aguantaba, yo soy uno de los últimos de la analógica, es la TV3 que nos llegaba en la semiclandestinidad a la Sierra del Benicadell por la señal analógica que habia que buscar de tanto en tanto. La pantalla se ponia negra con la señal NO SIGNAL y si te esperabas un poco escapaba de alguna forma de la censura y se podia ver en blanco y negro con algo de movimiento. De hecho me parece que todo eso la hacia más interesante que la TDT. Ya no recibo ninguna señal analógica desde que parece que han cerrado casi definitivamente TV3 pero si que fue toda una aventura el poder verla por las noches para dormirme sobre todo cuando hacian documentales de música, pintura y cosas increibles.
ResponEliminaPero hablábamos de Twitter, lo que pasa es que Twitter le pasa algo parecido a la semiclandestina señal, casi en blanco y negro de la TV3. Twitter acompaña. Estas trabajando, buscando alguna noticia o editando algo como estoy ahora y me digo. ¿Vamos a ver que estan soltando mi gente en Twiterland ahora? Es inmediato, contestas a algo, lees alguna cosa, mandas un Retwitt y sobre todo. Dejas de estar solo.
Es tan bueno que si no existiera tendrían que inventarlo. Por cierto me parece que aún tengo alguna posibilidad de seguir viendo la señal semiclandestina de la TV3 en la analógica. Que le den al TDT.