divendres, 29 d’octubre del 2010

Un regal per a qualsevol: els records de la infància.

 Recorde aquells anys d'escola a la classe de música. Com gaudíem a aquella aula: ens ficaven música, algun que altre vídeo, tocàvem instruments, féiem activitats amb el cos... apreníem música fent música, practicant música, veien-la, escoltant-la, fins i tot, dibuixant-la. Cada cop que ens tocava aquesta assignatura ens emocionàvem, què farem hui? Sempre coses noves, cada dia descobrien coses inimaginables... i fins aquest moment no me n'havia adonat.
Ara que estudie per a ser mestra, sempre estic recordant els mestres que vaig tindre de més petita. Vull recordar com ho feien, com es comportaven, com ens parlaven, què vaig aprendre amb ells... Sobretot per a fixar-me en tot allò positiu que m'ajude i per a rebutjar totes les coses negatives que mai hauria de fer. Així, he recordat la mestra de música. Com de bona era la nostra mestra de música, però bona en tots els sentits: bona mestra i bona persona. Ens feia sentir segurs a la seua aula, estàvem contents, érem feliços.
I, perquè conte tot açò?
Investigant alguns dels blogs que ens recomanen al Twitter he trobat un vídeo i d'eixe a un altre i un altre, fins que he acabat descobrint un que m'ha omplert el cap de records de la infància. S'anomena “El carnaval de los animales” de Camile Saint-Saëns (aquesta pàgina expliquen un poc l'obra) i recorde perfectament com un dia ens el van ficar a classe de música. Ens va agradar tant, que sempre que podíem li demanàvem a la mestra que ens el tornés a ficar. Ella sovint cedia a les nostres peticions i ens preguntava: com us pot agradar tant?
Ara, l'he tornat a mirar i m'he adonat de la gran utilitat didàctica que té. A partir d'aquest vídeo podíem conèixer molts instruments, el ritme, el so... A més, eren dibuixos animats, què més podíem demanar!

dimarts, 26 d’octubre del 2010

Per als escèptics que encara no creuen en la revolució tecnològica

       La transformació i el progrés de la tecnologia ja és una realitat. Estem vivint un canvi tan radical que potser que a alguns els done una mica de vertigen. Dic açò perquè a mi també em van impressionar els primers mòbils amb color, he viscut l'arribada d'Internet (aquell que et ficava nerviós de tan lent com anava), he vist els primers passos de les pantalles tàctils, i mai haguera imaginat que es podrien fer uns videojocs tan extremadament realistes. Poc a poc (i sovint no tan poc a poc), la tecnologia va millorant i tot allò que no ho fa i es queda obsolet, desapareix. Per això, em pregunte: On acabarà tot açò? Quant ens queda per veure? O millor dit, que passarà amb tot allò que no es modernitze? No podent deixar córrer el tema, vaig decidir buscar una mica sobre tot açò.
Així, investigant sobre tots els canvis tecnològics que estem vivint, vaig trobar un vídeo que reflexa perfectament aquesta revolució. Explica què ha passat durant aquests últims anys i tot el que l'ésser humà ha creat amb la seua intel·ligència i capacitat. Fa un recorregut històric explicant el procés que ha seguit i està seguint les noves tecnologies de la comunicació, i a més a més, mostra un diagnòstic del que ocorrerà d'ací uns anys, si tot funciona com fins ara.
Personalment, el considere interessant. El dedique a aquella gent que encara no es creu que les noves tecnologies estan canviant i van a canviar el món de forma radical.

dilluns, 25 d’octubre del 2010

Un dia de la meva vida com estudiant

Com no podia ser d'una altra forma, mai havia sentit parlar de Flirck. No sóc molt aficionada a la fotografia, per això, no he explorat mai a Internet per trobar eines com aquesta. Aprendre a manejar-me amb el Flirck ha sigut més fàcil que quan vaig fer aquest Blog, ¿serà perquè ara no m'espanta tant tot aquest món? De totes formes ha estat més ràpid i de seguida he entés de que anava tot.
.
M'he unit al grup de l'assignatura i no he pogut evitar vore les fotos dels meus companys. Hi ha de tot: alguns que tenen una qualitat espectacular i d'altres que són molt creatius i innovadors. Després, he començat a explorar obres d'altres persones i he estat una bona estona. Sincerament, la fotografia és un món sorprenent, una imatge pot causar moltes sensacions, emocions, fins i tot, et canvia l'humor. A més, i com a molt important, pot ser una eina didàctica molt pràctica, els mestres deurien aprofitar-la perquè de segur que els ajuda en molts aspectes.
D'altra banda, he tingut que buscar informació sobre la llicencia Creative Commons, ja que, encara que havia sentit parlar, no tenia molt clar com es feia. A més, mai com ara havia estat el tema de la propietat intel·lectual tan tens, per això, és necessari que nosaltres com a usuaris coneguem els nostres drets i deures, cosa que molt pocs saben.

Així, només dir que Flirck és un programa per a tots els públics, des de mi mateixa que no tinc molta idea de fotografia, fins als més professionals que aconsegueixen uns resultats espectaculars. Ara vos deixe amb el meu àlbum on conte el que faig quan sóc a la uji:

dijous, 21 d’octubre del 2010

Torne a ser creient, Déu existeix, és Internet.

A un racó de la gran xarxa mundial com és Internet, és troba un dels projectes més interessants que he vist mai, un lloc on escriuen persones que SÍ estan compromeses amb la seua professió. S'anomena El Bazar de los locos és una pàgina dirigida per docents que escriuen les seues experiències amb l'ús Twitter, una eina que a hores d'ara tots coneixem. Però, això no és tot, ells van més enllà i porten entre mans un projecte innovador: fer un llibre de totes les seues reflexions, volen que el seu treball agafe forma. A més, aquest és un projecte obert, és a dir, tot aquell que vulga participar i escriure, ho pot fer. Clar, ells comprenen que hi ha molta gent a l'exterior amb molt a dir, com ells.

Cal que diga que he llegit unes quantes experiències i m'he enganxat, de fet, a molts d'ells ara els seguisc a Twitter. Són gent molt intel·ligent i interessant, són mestres capaços, mestres de veritat, que han vist com funciona el món i, després, han vist com funciona l'escola i han dit: alguna cosa falla, açò no quadra. Clar que no quadra! L'escola no ha avançat com ho ha fet la societat, està despenjada de la realitat. Per això, ells reflexionen sobre el que necessita l'educació, com són les noves tecnologies. Saben que són necessàries a l'escola, que els nens han d'aprendre a utilitzar-les, perquè és el que es trobaran fora. Són una eina per a tots, per a informar-se de veritat, per aprendre, per a comunicar-nos, per ser més lliures. Així, ells escriuen, adverteixen, i actuen per canviar-ho, però, a més, ho conten, que és molt important.

Per cert, he de recomanar la web passet a passet que és d'un “loco” del bazar anomenat Jaime Olmos i, bàsicament, és fantàstica. Allí es reflexiona sobre l'educació actual, de com canviar-la, com millorar-la, és conten experiències... un munt d'informació interessant de la qual podem aprendre molt. 

Internet és una font increible d'informació, no hi ha res que no estiga allí, és una finestra oberta al món, només s'ha d'entrar i preguntar: algú sap açò? i mils de respostes al segon. Sincerament, i amb tots els meus respectes als creients, Internet és Déu, o almenys el més semblant per a mi a un Déu. He acabat concloent açò perquè fer pregàries a Jesucrist no m'ha solucionat mai res, en canvi, fer recerques a Internet m'ha ajudat moltíssim. I això és el que ha de fer un Déu, no?

Només acabar dient, que gràcies tota aquesta gent que dedica el seu valuós temps a mostrar-nos les seues grans reflexions. Personalment, m'està ajudant moltíssim poder llegir els seus Blogs o poder seguir-los a Twitter. Estic descobrint un costat de la educació del que mai havia sentit parlar i, sincerament, és genial.
Per aquells mestres que fan que la professió docent valgui la pena: moltes gràcies.

dimarts, 19 d’octubre del 2010

Twitter: la revolució en tan sols 140 caràcters.


La informació no és millor, ni més verídica quant més extensa, ja que, amb sols una frase pots transmetre moltes idees, coneixements i, fins i tot, emocions. No és precís fer un discurs honorable i romàntic per a demostrar, per exemple, el teu amor cap a algú. Sovint, un simple “t'estimo”, és el que simplement vol sentir una persona. ¿a què m'estic referint amb tot açò? Doncs a Twitter, i en concret a la limitació que aquest ens dóna per escriure.
Així, jo hem pregunte: per què només 140 caràcters? Doncs perquè no ens fa falta més espai. De fet, a una entrevista que li feren al creador de Twitter, Jack Dorsey, aquest va respondre així a aquesta mateixa pregunta: «Crec en la creativitat a través de la limitacions. Quan et restringeixen a pocs caràcters, fas alguna cosa més manejable, la comunicació es fa més compromesa. Açò millora la agilitat i la qualitat de la comunicació, perquè no és pomposa, abstracta». Estic totalment d'acord amb ell, encara que molt sovint jo mateixa m'estenc massa en els meus escrits. Pense que la brevetat és un don, que poques persones posseeixen.
A més a més, quan més breus són els missatges o “tweets”, més atrauen, només és necessari donar una petita pinzellada que siga atraient. A partir d'aquest moment el tweet pot viatjar per tot arreu. Ací, jo em torne a preguntar: fins on poden arribar els tweets?, fins on arriba el que nosaltres sabem o hem descobert? Fa por imaginar-ho però la realitat és que un tweet pot ser “retweettejat” (si es que existeix aquesta paraula) milers de cops. Pot ser vist per milions d'internautes.
Acabe amb una anècdota, ahir li vaig dit al meu germà si tenia Twitter i em va contestar: però això no és per a famosos? Li vaig dir que no, que era per a tothom. Cal que diga que ell acaba de començar el M.I.R aquest any, en l'especialitat de psiquiatria. Molt intel·ligent en el seu camp però un perdut pel que fa a les noves tecnologies de la comunicació. Al meu parer, tota persona, independentment de la seua professió (metge, mestre, cuiner...), hauria de conèixer aquestes eines que poden millorar la qualitat del seu treball, i conseqüentment, els seus resultats.
Per tant, comunicar-se amb companys del mateix gremi o diferent (de tots podem aprendre), llegir opinions, valorar esdeveniments i, sobretot, aprendre del que els demés diuen sobre ells i el seu treball és, ja no recomanable, sinó necessari a hores d'ara. Amb Twitter estem tots més prop els uns dels altres, estem connectats. No podem permetre'ns el luxe de no utilitzar-lo. És de gran ajuda, no la desaprofitem.

dimecres, 13 d’octubre del 2010

Cinc idees clau sobre la competència digital


1. La competència digital i el tractament de la informació és una de les competències bàsiques, tant al BOE (a nivell nacional), com en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana. El BOE la defineix així: “el tratamiento de la información y la competencia digital implican ser una persona autónoma, eficaz, responsable, crítica y reflexiva al seleccionar, tratar y utilizar la información y sus fuentes, (...); también tener una actitud critica y reflexiva en la valoración de la información disponible, contrastándola cuando es necesario, y respetar las normas de conducta acordadas socialmente para regular el uso de la información y sus fuentes en los distintos soportes.” (BOE num. 293 Viernes 8 diciembre 2006, pg. 43060 – 43061).
Així escrit sona molt bé, el que implica tindre aquesta competència queda clar, però un cop he explorat aquests dos documents oficials m'he adonat que no està del tot clar on, què, quan ni com fer-ho. Els objectius, continguts o l'avaluació pel que fa a les matemàtiques o llengua està més que clar, però, on estan els de la competència digital? Per més que indague no he aconseguit trobar-los. La conclusió és que les noves tecnologies no tenen al currículum el lloc que els correspon en relació a la gran importància que tenen. Sembla que la competència digital està marginada, ja que, només existeixen petits comentaris sobre ella en diverses àrees com llengua o coneixement del medi, però en altres ni tan sols es nombra. Estan menyspreant el poder de les noves tecnologies i això és molt perillós.

2. L'obtenció d'informació és el primer pas, però el més important es la interpretació d'aquesta. En les activitats didàctiques que incloguen les noves tecnologies, els alumnes han d'interpretar i jutjar la informació que adquireixen, no s'han de limitar al famós “còpia i enganxa”. Els mestres deuen fomentar la capacitat crítica del alumnes, perquè aquestos interpreten la informació correctament. A partir d'aquí es podrà aconseguir una competència imprescindible com és la ciutadania digital (que el nostre currículum no inclou, però segur que hi d'altres que sí). Així, la qüestió de com hem d'utilitzar, jutjar, interpretar o transformar la nova informació serà una tasca difícil que els mestres hauran de tindre en compte per formar ciutadans tecnològicament responsables i madurs. Manuel Castells, catedràtic en sociologia i urbanisme i director del Internet Interdisciplinary Institute en la Universitat Oberta de Catalunya comenta:“en la sociedad de Internet, lo complicado no es saber navegar, sino saber dónde ir, dónde buscar lo que se quiere encontrar y qué hacer con lo que se encuentra. Y esto requiere educación.”

3. Un bon ensenyament de noves tecnologies a les escoles públiques és un element anivellador, ja que, dóna l'oportunitat a tots els nens que les coneguen de primera mà. La responsabilitat social de l'escola en aquest punt és vital perquè no hagi cap estudiant que acabe l'escola sent un analfabet tecnològicament parlant. L'escola ha de donar oportunitats a tots, i l'ensenyament de la tecnologia és vital per a tot ser humà que vulga entendre tot el que l'envolta. Els coneixements tecnològics es necessiten en aquesta societat perquè tenen un paper transcendental i a cap persona independentment de la seua condició li poden ser negats.

4.Com no hi ha una idea específica de la competència digital i del tractament de la informació pel que fa als seus continguts, avaluacions etc. al currículum, he acabat concloent que el que s'hauria de fer (i de segur que molt mestres ja ho fan) és, i ho diré amb una pregunta: perquè no agreguem o unim la competència digital amb les altres àrees? És a dir, perquè no integrem les noves tecnologies en totes les destreses del currículum? Els mestres poden ensenyar llengua i noves tecnologies, anglés o educació física i noves tecnologies. Perquè no les annexionem en el moment de saber que pot facilitat l'ensenyament-aprenentatge dels alumnes? D'aquesta forma és podrà aprendre de tot i, segurament, de forma més pràctica i innovadora. S'ha d'aconseguir que l'aula diària dels alumnes es fusione amb l'aula d'informàtica i que els estudiants estiguen sempre en contacte amb les noves tecnologies.

5. Pel que fa als mestres en el camp de la competència digital i el tractament de la informació, aquestos ja no poden queixar-se de no saber com ensenyar-la en cada moment, perquè a Internet tenen totes les respostes, la xarxa dóna una oportunitat comunicativa gegant. Com que els mestres són grans creadors d'informació, creen un munt d'activitats didàctiques, hauran de compartir-les amb el món, amb altres mestres, sobretot les relacionades amb la competència digital dels alumnes. Totes les innovacions didàctiques s'han de compartir, els mestres hauran de buscar per ells mateixos les solucions als seus problemes, i ara les tenen a un “click” de ratolí. Amb la unió de les nostres innovacions i creacions, farem una revolució educativa. Farem de l'escola un lloc digne del segle XXI i uns alumnes capaços de millorar-lo.

Acabe amb un comentari del abans anomenat Manuel Castells a la reunió del Grup dels Set (G-7) en 1995 a Brussel·les, la qual només es centrava en el tema: la societat de la informació. Castells demostra el poder de la tecnologia i com el seu coneixement ens fa ser més lliures:

La difusión y desarrollo de ese sistema tecnológico ha cambiado la base material de nuestras vidas, por tanto la vida misma, en todos sus aspectos: en cómo producimos, cómo y en qué trabajamos, cómo y qué consumimos, cómo nos educamos, cómo nos informamos-entretenemos, cómo vendemos, cómo nos arruinamos, cómo gobernamos, cómo hacemos la guerra y la paz, cómo nacemos y cómo morimos, y quién manda, quién se enriquece, quién explota, quién sufre y quién se margina. Las nuevas tecnologías de información no determinan lo que pasa en la sociedad, pero cambian tan profundamente las reglas del juego que debemos aprender de nuevo, colectivamente, cuál es nuestra nueva realidad, o sufriremos, individualmente, el control de los pocos (países o personas) que conozcan los códigos de acceso a las fuentes de saber y poder.”






dilluns, 4 d’octubre del 2010

Aprendre amb els Blogs

De no saber quasi absolutament res sobre els blogs a aconseguir fer un propi hi ha un pas molt gran. Això és el que he fet jo durant aquests dies, explorar blogs aliens, aprendre nou vocabulari, nous programes d'ordinador i, com a molt important, fer el meu blog. Relataré com ha estat la meua experiència i que és el que aprés després de tot.
Primer, al no tindre ninguna experiència en el món dels blogs vaig decidir que devia començar explorant els diversos que hi havia penjats a l'Aula Virtual. Allí vaig veure de tot: blogs de docents, on mantenien una interacció directa amb els alumnes, blogs de escoles senceres on els mestres informaven del procés educatiu dels nens i nenes, i fins i tot, un blog dedicat una aula amb nens amb necessitats educatives especials, s'anomena http://garachicoenclave.blogspot.com , és un racó on fan una feina magnífica: són professors compromesos amb la seua feina que aposten per les TIC per millorar el complicat procés educatiu dels seus alumnes.
Tanmateix, el que més em va ajudar va ser entrar en el pàg. http://tiscar.com/blogs-para-educar/. En aquest lloc és on he començat a entendre que són els blogs, d'on van sortir, quina utilitat tenen, i quin efecte poden tindre en l'educació, és a dir, quins avantatges pot assolir l'educació amb aquesta eina tan revolucionaria com són els blogs.
Així, després d'una bona estona investigant i de veure els tants blogs educatius que hi han, vaig decidir fer el meu. Al principi només llegia paraules desconegudes per a mi: “tags”, “gadgets”, “post”, “URL”, buscadors com “technonati”... i un llarg etcétera. Amb molta paciència vaig aprendre a dissenyar el blog (colors, format, el fons...), i a ficar gadgets, com la foto de “Benvinguts” i el programa “Amazon mp3”, poc a poc aniré ficant-ne més. Per cert, vaig haver de fer un compte amb twitter, per així poder seguir a altres blogs. En fi, del que es tracta, és d'anar provant coses, fins que et surt el que vols, fer i desfer.
A més a més, ara em pregunte: com una persona com jo no havia descobert els blogs fins ara?. Aquests són un element comunicador i socialitzador impressionant. La repercussió que poden tindre en l'educació és de la mida d'una revolució. Mai com ara els mestres i futurs mestres havien estat tan aprop els uns dels altres. Mai havien tingut tan aprop i tan ràpidament una resposta o, millor dit, milions de respostes a les seues preguntes. Mai havien tingut la oportunitat de transmetre els seus pensaments, reflexions i investigacions més enllà del seu territori. I ara sí, ara poden cridar: tinc una idea! o, jo se la solució!
Els blogs són la oportunitat que molts mestres estaven esperant. Ja no estaran tan sols com abans, perquè sabran que allà fora, al racó més remot de la terra hi haurà algú que els escolte. Podran compartir els seus assoliments i fracassos, els seus dubtes i les seues certeses. En fi, pense que la docent que seré en el futur m'agrairà haver dedicat el meu temps a aprendre sobre les noves tecnologies.